Donen el carnet de conduir a la tómbola!
La pregunta punyetera d'en Sherlock:
Per què no es fan proves d'intel·ligència mínima i psicotècnics a banda de teoria i pràctica en els carnets de conduir?
Aquest matí hem agafat el cotxe. Un trasllat relativament còmode ja que, de la totalitat del viatge un 90% era per una autovia de doble carril. Un cop incorporats a l'autovia he posat en marxa el valuós sistema de control de velocitat o, velocitat de creuer. 90 Km/h ha estat la velocitat escollida. No hi havia cap pressa. Els Diumenges són per relaxar-se.
De seguida, ens ha adenlantat un altre vehicle. Un cotxe en aquest cas també. Ens ha adelantat a una velocitat diem que correcte. I llavors, sense posar intermitent a la dreta se'ns ha posat davant del cotxe. Velocitat estimada? 80 Km/h. Us sona? Us ha passat mai?
Que porta als conductors a fer aquestes practiques? No hi havia cap sortida a prop encara? Si vols anar a 80 Km/h que em sembla fantàstic, no adelantis a algú que va a 90 Km/h! He hagut de frenar i, adaptar-me a la seva velocitat.
No em suposa cap problema anar a 80 Km/h. Simplement, no entenc la motivació del conductor a fer aquesta acció. No gosa de sentit…
Arribant al destí, en una avinguda amb semàfors, un altre cotxe ha adelantat mentre el semàfor que teníem a 50 metres aproximadament es posava en groc i.... als 2 segons en Vermell. Hem hagut de veure la gran acceleració del cotxe veí per total... acabar frenant i cremant els frens 25 metres més enllà. Per fer la maniobra, ha hagut d'envair el carril contrari ja que, en aquest cas només hi havia un carril per sentit.
Algú em pot explicar per què cal fer la gran accelerada per acabar parant als pocs metres? Tanta urgència té algú per fer-ho? Quines motivacions a banda de "fardar" de cotxe pot tenir algú per fer això?
En fi, que avui l'he pres amb els conductors. No li veig massa racionalitat a les accions que sovint fem al volant o al manillar d'una moto. O fins i tot bici! Que ningú queda exempt aquí! Em doneu la vostra opinió?
Per què no es fan proves d'intel·ligència mínima i psicotècnics a banda de teoria i pràctica en els carnets de conduir?
 |
| 221B Baker Street |
Aquest matí hem agafat el cotxe. Un trasllat relativament còmode ja que, de la totalitat del viatge un 90% era per una autovia de doble carril. Un cop incorporats a l'autovia he posat en marxa el valuós sistema de control de velocitat o, velocitat de creuer. 90 Km/h ha estat la velocitat escollida. No hi havia cap pressa. Els Diumenges són per relaxar-se.
De seguida, ens ha adenlantat un altre vehicle. Un cotxe en aquest cas també. Ens ha adelantat a una velocitat diem que correcte. I llavors, sense posar intermitent a la dreta se'ns ha posat davant del cotxe. Velocitat estimada? 80 Km/h. Us sona? Us ha passat mai?
Que porta als conductors a fer aquestes practiques? No hi havia cap sortida a prop encara? Si vols anar a 80 Km/h que em sembla fantàstic, no adelantis a algú que va a 90 Km/h! He hagut de frenar i, adaptar-me a la seva velocitat.
No em suposa cap problema anar a 80 Km/h. Simplement, no entenc la motivació del conductor a fer aquesta acció. No gosa de sentit…
Arribant al destí, en una avinguda amb semàfors, un altre cotxe ha adelantat mentre el semàfor que teníem a 50 metres aproximadament es posava en groc i.... als 2 segons en Vermell. Hem hagut de veure la gran acceleració del cotxe veí per total... acabar frenant i cremant els frens 25 metres més enllà. Per fer la maniobra, ha hagut d'envair el carril contrari ja que, en aquest cas només hi havia un carril per sentit.
Algú em pot explicar per què cal fer la gran accelerada per acabar parant als pocs metres? Tanta urgència té algú per fer-ho? Quines motivacions a banda de "fardar" de cotxe pot tenir algú per fer això?
En fi, que avui l'he pres amb els conductors. No li veig massa racionalitat a les accions que sovint fem al volant o al manillar d'una moto. O fins i tot bici! Que ningú queda exempt aquí! Em doneu la vostra opinió?
Comentaris
Et dono tota la raó. Ha de ser quelcom inexplicable el que porta als conductors/es a fer això. Ho visc a diari en el trajecte a la feina en bus. 60 persones que cap culpa en tenen, tot avançant la posició del cos i, demostrant "n" vegades al dia la 3a llei de Newton d'acció-reacció ��
Cada cop que el senyor conductor troba l'ocasió per accelerar, ho fa... tot sabent de sobres que aquesta acceleració no durarà més de 2 segons...
Aniré seguint el teu blog. El trobo molt interessant